VINOJOC

Vins de Jordi Oliver Conti

JOC CERÀMIC

NOUS PROJECTES: LES ÀMFORES

Àmfora petita.
Àmfora mitjana.
La gran la tindré per la propera collita.

Tot comença un dia de desembre del 2021 en una visita que faig a en Lluis Romero per portar-li unes mostres dels vins JOC pel seu nou projecte “The Catalan wine list”, una espècie de “40 Principales” però amb vins.
Vam xerrar molta estona i vam tastar diferents vins “naturals” la majoria fets en ceràmica (àmfores) Ja n’havia tastat altres vegades d’aquests i m’havien semblat que tufaven. Però aquest cop, a pesar de presentar uns aromes d’evolució a propis dels vins de Jerez, hi sento una espectacular potencialització de la flor i fruita de la varietat. Per primer cop sento la curiositat de provar de fer un vi dins de les àmfores.

Truco al meu amic Pepe Mendoza, amb el que guardo una especial relació i que sé que ja ha experimentat amb aquests recipients. Parlem i em recomana un fabricant però que ja està jubilat. També em parla d’un tio molt bo del Penedès, però que ell no el coneix personalment ni l’ha anat a veure mai.

Alhora, en aquests mateixos dies, contacto amb Marta Arenas, ex Celler de Can Sais de Vall Llobrega amb la que coincidim en la similitud del que ens ha passat els darrers onze anys. Fa quasi un parell d’anys que no ens veiem i tinc ganes de xerrar i intercanviar opinions amb ella. Quedem per dinar, li pregunto pel seu amic de Quart que fa àmfores, l’Eloi. També em parla d’un home del Penedès que es diu Carles Llarch (és el mateix que ja m’havien dit).
Miro informació a la xarxa d’en Carles Llarch, tot fa molt bona pinta. Li truco i demano d’encarregar-li un recipient i em diu que abans l’haig de conèixer i veure el que fa per després decidir el que vull. Em fa la reflexió de si quan encarrego barriques no demano tipus de fusta i quin torrat de les dolles vull… té raó.

Amb l’altre que en fa a Quart em costa de contactar-hi i quan ho faig no em dona preus perquè està pendent de les puges de primers d’any, però ja m’avança que treballa amb un tipus de fang solament i que té molta feina.
Trucada a en Pablo Calatayud (Celler del Roure, València) per veure com ho veu ell.
De seguida em diu que un vi d’àmfores, i si és blanc haig de pensar en una varietat que el fang la pugui potenciar, com el xarel·lo, garnatxa, macabeu…

LA VISITA A EN CARLES LLARCH

Arribo a Font Rubí, un minúscul poble de l’Alt Penedès, vistes increïbles, tot el Penedès davant meu i el mar de Vilanova i la Geltrú allà al fons. Viu als afores.
Conec a en Carles, parlem de paisatge, de vinyes, de pagesos, d’economia.
M’ensenya el que fa, veig el material i m’ofereix la possibilitat de tastar el mateix vi amb dos tipus de fang dels que treballa.

Un macabeu que amb el fang blanc; hi trobo que potència la varietat i les olors a poma com mai abans hi havia enflairat. Després tasto el mateix vi en fang de terra mixta. Quedo francament impressionat. Descobreixo una limpidesa i transparència del vi, malgrat estar quasi velat, una honestedat, franquesa i noblesa varietal, juntament amb aquest subtil caràcter de pols de fang i una persistent i equilibrada oxidació que li confereix un caràcter distintiu i emocionant que no tenen els altres vins.
La reflexió del viatge de tornada és que hi ha un altre món del vi, que no és el tradicional, que no juguen la mateixa lliga, que no són comparables, però són molt dignes i tenen, al meu entendre, camp per recórrer. Ja estic pensant com els faré…

Espero uns dies després de rebre el pressupost d’en Carles. No paro de donar-hi voltes. Torno a la xarxa, descobreixo l’origen de les àmfores a Geòrgia, fabricants a Itàlia. Recordo el viatge que vam fer amb sommeliers i productors de l’Empordà el febrer del 2018. Vam visitar Azienda agrícola Cos, entre d’altres. Ara veig que va ser una premonició, una avançada al que estava per venir.

Finalment, escric a en Carles i li encarrego dues àmfores i li envio la paga i senyal.
Haig de pensar què hi posaré a dins; sauvignon blanc, garnatxa? Si el puc madurar amb micro oxigenació i a sobre li potencio els seus valors varietals podem estar parlant d’una bomba de rellotgeria, a veure.
Estic barrinant de reempeltar tot el negre que serveix per fer l’Amunt que el deixaria de fer, i seria tot la nova varietat. O potser una part i guardar una mica de ceps de negre per fer unes ampolles a l’any d’AMUNT, veurem. Projecte en marxa.

NO N’HE TINGUT PROU

El dia 27 de gener m’acosto a Villarrobledo, és un dir, perquè està lluny. Allà hi ha una tal Maribel Orozco que fa àmfores. Faig una visita completa, tot molt ben explicat, missatge coherent i finalment li encarrego 4 àmfores més de 500 litres aprox.

Aprofitant el viatge vaig a veure en Pablo Caltayud del celler Maduresa (Valencia) i en Pepe Mendoza amb els que fa temps que ens debem una visita.
Toquem molts temes, generals i particulars.
Però al parlar de fer un blanc en àmfores els dos estan d’acord que no puc fer un sauvignon blanc i que m’haig de decantar per una garnatxa blanca o un macabeu
A través de l’assessoria d’en Pepe, em troba fusta per reempeltar a Terra Alta, al celler Vins del Tros de Josep Arrufat.

A BUSCAR FUSTA PER REEMPELTAR

Dilluns vinent dia 7 a Josep Arrufat del Celler del Tros a Terra Alta (Villalba dels Arcs)
A la vinya d’en Josep fa bon dia i vent, envoltats de molins de vent, me’ls trobo podant. Ja ens coneixíem, de fa 12 anys. Els havia visitat i també tastat els seus vins i visitat la seva bodega.
Tenien tallats els sarments i posats a terra de 10 en 10. Jo els trio, els netejo i després en fem manats de 100 fins a tenir-ne uns 2.400 ulls per reempletar un 800 ceps. Garnatxa blanca. Les tòries fan molt bona pinta i la vinya té un aspecte immillorable.

Com que acabem aviat i ells els queda poc per acabar de podar la vinya em poso a tallar amb ells.
Encabat anem al celler i la botiga. Sorpresa! Tenen un munt d’àmfores, aquest cop de tinajas Moreno (Torrrejoncillo, Cáceres). Tenen molt bona pinta i els vins que tasto fets allà dins son riquíssims.
Tornant cap a casa truco a Caceres i m’informo de preus i disponibilitat. Casualitats de la vida en tenen en stock de 700 litres i el preu és assequible. N’encarrego una per la propera verema.

Així doncs, tindrem una àmfora d’en Carles LLarch, una de tinajas Moreno i en vindran 4 més d’Orozco.
Podré fer proves i saber quines m’agraden més. Això donarà un vi amb més varietat (els sommeliers n’hi diem complexitat) i triar les que vull pel futur.

PLANTEJAMENTS

Penso en el potencial dels vins que he tastat aquests dies a Alacant, en la zona, el potencial turístic que té i les possibilitats de vendre una molt bona part de la producció en el mateix celler i el fàcil que pot ser donar a conèixer de primera mà les varietats autòctones i la nova manera d’interpretar-les.

Tinc 6 ampolles de Giro d’en Casa Agrícola que són un bé de Déu.

Em plantejo aprofundir una mica més en el Llevant amb el tema vins i mirar si puc donar la classe al curs de sommeliers d’aquestes DO (Requena, Alacant i València) i intentar comunicar la transformació i el canvi que han sofert aquests últims 20 anys gràcies a gent tan persistent i amb una visió de futur tam ben projectada com la d’aquests tres mosqueters: Toni Sarrion (Bodegas Mustiguillo, València), Pepe Mendoza (Casa Agricola, Alacnat) i Pablo Calatayud (Celler Maduresa, València) entre d’altres.

El dia 15 de febrer em donen el ok extraoficial del fet que si tindré la nova classe al curs de sommeliers de les DO del Llevant, però en les mateix paquet hi van els vins d’Aragó (Somontano, Cariñena, Campo de Borja i Calatayud) i els vins de la Comunitat de Madrid) toma ja.
Accepto el repte.